Abans de començar m'agradaria aclarir, per si no ho he comentat en els posts anteriors, que les observacions les he fet majoritàriament dins de casa de la usuària del servei d'assistents personals. Els usuaris defineixen quines activitats faran amb els assistents, i aquestes poden ser tant dins com fora de casa, com és el cas de la parella que he observat.
Una de les coses que primer vaig pensar quan vaig començar a fer les observacions, va ser en l'habitatge. Segurament jo tenia unes expectatives sobre com seria aquesta, per exemple que tindria espais amples, on el mobiliari no interferís en la mobilitat de la usuària. En segon lloc, suposo que també pensava que estaria completament adaptat a les necessitats d'ella. Quan dic adaptat estic parlant de diverses coses: passadissos i portes amples, escriptori fet a mida, estanteries i mobles baixos, cuina accessible i adaptada per a que una persona que utilitza cadira també pugui cuinar, dutxa a nivell del terra, pica amb espai per sota per a cabre amb la cadira, bater amb barres per agafar-se i de l'alçada adien, etc.
Un cop vaig entrar i vaig veure que l'espai no estava ben distribuït per a facilitar la mobilitat, i que pràcticament no estava adaptat, vaig començar a donar-li voltes.
Suposo que el principal motiu és econòmic, com ja sabem reformar una casa suposa una despesa molt important, i encara suposa un sobre esforç més gran si les mides i el mobiliari no són estandarditzats.
Per tant, ens trobem amb que moltes de les persones que tenen discapacitat física tenen serioses dificultats per a trobar feina, que a més les pensions i els ajuts són molt precaris, i ens alguns casos inestables (com és el cas de l'assistent personal que cada any s'ha de renegociar). A més de tot això, ens trobem amb una majoria de edificis i cases no pensades per a persones amb mobilitat reduïda. Tot això ens porta a veure que les persones amb discapacitat tenen una dificultat rere una altra, però que no provenen de la seva discapacitat si no que d'un sistema que per un costat no té en compte la diferència, i que per un altre costat no garanteix la igualtat. Dic que no garanteix la igualtat entre persones perquè si jo sóc una persona amb discapacitat física i el meu pis no està adaptat, tindré moltes dificultats per a ser autònoma.
Respecte a la pràctica educativa que jo he observat, aquest aspecte de la vivenda té molta importància. En primer lloc perquè com estava dient resta autonomia a la persona, i fa que necessiti ajuda per a algunes coses que sense barreres podria fer sola. A més, també dificulta la tasca de la pròpia assistent, per manca d'espai i d'ajudes tècniques (per exemple domòtica, grues, etc).
De tot això el que vull treure és que, de cara a garantir una autonomia plena per a les persones amb discapacitat física cal parar molta atenció al habitatge digne, que no podem oblidar ja que és un dret bàsic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada