La primera observació de camp m'ha despertat moltes inquietuds. Tot i que jo treballo en aquest àmbit sovint el dia a dia no em permet parar-me a pensar respecte al que està passant davant meu i anar a buscar el perquè de tot plegat. Al fer aquest exercici de ”mirar des de fora” han aparegut molts temes sobre els que necessito reflexionar i construir un esquema propi.
Una de les coses sobre les que he estat pensant és en el fet de que el nostre món, aquí i ara, no està pensat per a les persones que tenen necessitats especials. Quan dic que no està pensat, em refereixo a tots els aspectes del dia a dia com ara l'urbanisme, els edificis, les feines, la formació, l'oci, l'ensenyament, etc. En tots aquests espais hi ha tot tipus de barreres, però no només físiques si no que també socials (prejudicis, pors, desconeixement..).
D'on venen aquestes barreres socials? Els humans hem anat sobrevivint a les malalties, la gana, les circumstàncies meteorològiques, els accidents, etc. I en aquesta carrera de supervivència les persones amb discapacitat no comptaven fins fa relativament poc. No comptaven en el sentit que anaven dins del sac de les malalties, i entenent que anar dins d'aquest sac implicava moltes etiquetes negatives. Per un altre costat, sembla que històricament és deia, entre d'altres coses, que tenir un nen o nena amb una discapacitat podia ser conseqüència d'haver comés un pecat. Es dir, que s'entenia com una malaltia i com un càstig.
Dins d'aquest context, del que he fet un resum extremadament superficial, es fa comprensible que es rebutges i s'amagués la discapacitat. A més, el canvi de perspectiva és molt recent, de les últimes dècades, i és per això que té sentit que el nostre món no estigui fet tenint en compte les diferències.
Llavors, per tal de que puguem refer aquest món per a que totes les persones gaudim dels mateixos drets, caldria començar per refer la concepció que tenim sobre la discapacitat. Acceptant la diferència com una riquesa i no com un perill, lliurant-nos dels prejudicis. Es tracta de veure a la persona i les seves qualitats, i no pas les coses que no pot fer. Sota el meu punt de vista fer aquest canvi de concepció farà que la resta de coses vinguin més rodades.
